La segona edició de la trobada fotogràfica Mirador Photo Garrigàs va tenir lloc el 23 d’agost del 2014. Per aquesta segona edició vam programar tres master class de fotografia i una novetat: un taller/concurs d’Instagram.

Les tres interessantíssimes conferències van tractar tres móns molt diferents en el camp de la fotografia: Miquel Ruiz Avilés, fotoperiodista i fundador de Fotògrafs per la Pau, ens va parlar de la fotografia amb consciència social; Eduard Marquès ens va explicar detalladament les seves experiències al voltant de la fotografia nocturna a l’Empordà; i Xavier Arnau sobre la complexitat de la fotografia d’estoc i els bancs d’imatges.
En paral·lel a aquestes conferències, al llarg de la tarda els aficionats a l’Instagram van tenir la possibilitat de participar en un taller que va impartir Jordi Gamell @narj sobre usos i tècniques d’aquesta aplicació, i també participar en un concurs de fotografia d’Instagram pels carrers de Garrigàs.
La jornada es va completar amb l’ànima de la nostra trobada, el sopar-vetllada al Mas Gironí, on tothom va poder compartir els seus treballs entre amics i companys de professió.

Reproduïm un fragment de l’article que Joan Farrerós va escriure a El Punt Avui parlant del Mas Gironí de Garrigàs i de la nostra trobada:

“Can Gironí de Garrigàs

Dissabte 23 d’agost. En una sala amb volta de maó ple dels baixos de la casa, un fotògraf imparteix una master class i ara té projectada la imatge d’una noia que mira el capdamunt d’una mena de columna; la curiosa llum del retrat és, a parts iguals, de beatitud nirvànica i d’alba de Súnion. Fotògrafs professionals i aficionats l’escolten amb devoció. És la tercera class de la tarda, més una quarta sessió d’Instagram; després soparan a l’era del mas i finalment projectaran els treballs que han enviat fotògrafs d’arreu. Josep Oliva i Miquel Ruiz codirigeixen i repeteixen amb molt d’èxit aquest segon Mirador Photo que, diuen, va molt bé als del gremi per compartir, animar-se, i fins i tot regalar consells als que comencen. Tot això passa als baixos i a l’era de can Gironí –considerable pairal a mig camí entre l’N-II i Garrigàs–, allà on fa cinquanta anys reposaven el darrer carro i el primer tractor, avui amb la baluerna restaurada i el sòl forà entapissat de gram i esparcet. Hi vaig arribar entre dues llums i el conjunt, animat per més d’un centenar de persones que s’hi movien, em va fer l’efecte d’una platea, d’una guingueta, d’una àgora i d’una acadèmia platònica. “